jueves, 28 de febrero de 2008

He triat aquesta foto perque penso que es un bo refleix de com es sentia la protagonista a la pressó.

Potser a setembre.
El llibre comença amb la protagonista contant-nos la seva història.
Tot començà amb una xifra: tres milions, xifra que condicionà la vida de la xica, que pensa que tota la seva mala sort li ven d’aquests diners, els quals va aconseguir venen la casa dels seus pares a causa de la seva mort i compartint les ganancias amb el seu germà Ramon.

Va ser en la boda d’uns amics comuns, cuan Ferran i Xavi (amics de “Mineta”, la protagonista) li van propasar un negoci, i ho van fer amb tanta vehemencia que en un tres i no res va quedar convençuda de que era bona idea, i va pensar que aquell era el cop de sort que necesitava en la seua vida. Si en Joan, el millor amic seu, haguera estat present en la seva vida en aqueix moment, li hauria dit que no era bona idea, pero amb aquest amic perdut perque va que tenir que traslladar-se de lloc per a treballar, va caure i va posar el milió i mitg que calia per posar-lo en martxa.

El negoci consistia en l’importació i l’exportació de tot tipus d’objectes amb el Japó, i vent que ella tenia que fer de contable i no disposava de material per a fer-ho, es va comprar un equip informàtic i va apuntarse a clases, i va ser quan va apareixer Carlos Gustavo en la seva vida, el profesor d’informatica temporal.
Van intimar la seva amistat fins al punt d’aconseguir una petita relació, que, va acabar amb la desaparició misteriosa d’ell, al poc de temps, justament, quan el negoci va fracasar i va perdre tots els diners.

Al poc de temps la va cridar el seu germà, que misteriosament anaven a pasar un cap de setmana amb ella, cosa que li va extranyar molt, ja que tan sols veia a la seva familia en ocasions especials (nadal, setmana santa…etc) perque vivien a Alcoi. Aixi doncs es va posar a repasar mentalment tot el que hauria de fer per als seus convidats, i va caure en la bicicleta que se l’havia deixada a Xavi, i un poc nerviosa va trucar a sa casa. Va despenjar el telèfon Ferran i li va demanar el que volia, i aquest encantat, li va dir que enseguida se la portava a casa. Quan va apareixer no portava la bicicleta, perque no sabia on estava, ja que Xavi estava de viatje, i, aprofitant la visita, Ferran li va demanar a Mineta que si podia pasar uns quanta dies en la seva casa, ja que en la seva començaven les obres, i ella va a accedir, peró passat el cap de setmana, ja que venia la seva familia.

I així va arribar el dia en el quan arribaren el seu germà, els seus nebots i la seva cunyada. Van començar una conversació una mica estranya, i poc a poc, el seu germà va demanarli diners, els tres milions. Mineta es va armar de valor i li va dir a tots dos que no hi havien diners, i, patint per la reacció del seu germà, ja que mai havia tingut bona relació amb Xavi i Ferran, va contar com va perdre els diners.

El seu germà se enfadà amb ella i es van anar tots seguits sin donar-li cap explicació.

Tras el cap de setmana, Ferran va instalar-se en casa de Mineta, peró no van coincidir massa, ja que tenien els horaris canviats, ell treballaba per la nit, i ella per el dia, i a mes no solia menjar en casa.
Mineta estava preocupada perque ja havien passat dos mesos desde la seva instal·lació, i no pensava que les obres pogueren durar tant de temps, així doncs es va propasar localitzarlo quan le fora possible.

Al dia següent van trucar a la porta i, Mineta va pensar que era la seva veïna Lluïsa, per l’insistència que van tindre al trucar. Abans de obrir la porta va mirar-se al espill amb la intenció de mitjorar el seu aspecto, ja que la nit anterior se li havia oblidat llevar-se el rimel i tenia els pels despentinats. Quan va obrir la porta van entrar tres homes a sa casa sin donar explicacions i la van acorralar, com fan en les pel·lícules i li van ensenyar la identificació de pol·licía amb l’ordre de registre de sa casa.

Van trobar la botella de conyac que va traure Ferran quan va vindre i amb l’aspecte que presentava la xica van pensar que “havia empinat el colze”, a mès també van encontrar les cendres del porro que s’havia fumat la nit anterior, que cassualment havia encontrat ordenant l’habitaciò de Ferran.

La pol·licia no parava de fer-li preguntes, de les quals al principi no es sentia capaç de respondre, i, per a quan es va decidir a contar la veritat no van creure-la ni una sola palabra.

Finalment van trobar dins de la cisterna del wàter més dun quilo de cocaïna.

Van traslladar a Mineta a la pressó de Picassent, a la cel·la 202 en València.

Alli va fer tres amiges, Dolors, Suni i Marta.

Dolors era la seva companya de cel·la, que estava en pressó per intent d’homicidi contra la seva sogra.

Suni no era la primera vegada que hi era alli a la pressó, i Marta es una ionqui en tractament de desentoxicació, que tan sols te vint anys.

Mineta mentre estava a pressó va escoltar moltes vegades la historia de Dolors, i feien activitats per a una festa en setembre, data, en que Mineta no esperava estar en pressó.

La xica va cridar a Conxa, la seva millor amiga, que ademés, tenia les claus de sa casa i li va demanar que per favor, li traguera una mica de ropa d’estiu, ja que dins la pressó hi havia un calor insoportable, també va demanar-li uns quanta objectes per la higiene personal, ropa que tenia sense enstrenar per a les seves amigues i que revisara la cinta del contestador automàtic.

Quan va arribar Conxa a la pressó li va dir molt seriosament que no havia pogut sacar els diners que li va demanar perque la seva targeta de crèdit estava sense saldo, en numeros rojos, i que, sabent que aixó era imposible perque ella havia estat en pressó, va a anar al banc i va parlar amb un amic seu i li va contar el que passava, i sense el seu consentiment van anular la targeta. Axí doncs si ja tenia pocs diners, ara no tenia res de res, i a poc a poc, va quedar sumida en un estat de depressió, el jutge li demanava tres milions, una altra vegada la maleida xifra. Conxa li va demanar que fera memòria, quin més poguera saber el numero de la targeta. Voro, el seu jefe del trevall, també va prestar-li ajuda, fins i tot li va asegurar que quan isquera de la pressó, tindria el seu poste de trevall, cosa, de la que desconfiava totalment Mineta.

Axí van pasar un parell de dies, fins que va rebre la visita dels seus advocats Miquel i Teresa, que tenien que tratar de coses urgents que havien descobert.

A la cinta del contestador havien tres missatges de Ferran, no deien res important, tan sols l’últim pareixia una miqueta preocupant pel tono de veu que usaba Ferran.
També van dir-li que el que deia Voro era veritat i la va tranquil·litzar una mica, i també van propasar-li que tramitara una denuncia sobre el tema de la targeta de crèdit, pero va insistir en que ho deixaren correr. Així van terminar la conversa i Mineta s’anà a la seva cel·la, i es desplomà sobre la cama i pensant va recordar estava usant la seva targeta: Carlos Gustavo.

Havien quedat una tarde per anar al cinema, i, al terminar, Mineta li va invitar a cenar una pizza, que va costar que aceptara perque ell estava en una situació economica comprometida, així que abans de anar a la pizzeria van passar pel cager automàtic, i Carlos Gustavo no es va separar ni un instant del seu costat. Aquella nit va deixar-se llevar per la seva passio i van terminar gitant-se.
Xavi, despres l’havia avisada de que aquest tio no era legal i que anava dient cosses roïnes de la seva relació, i al dia següent va li cridar i van quedar a una cita que mai aparegué.
Ara no volia saber res d’ell, no volia volver a parlar d’ell, no volia res que tinguera a vore amb ell.

Pocs dies despres, van cridar a Mineta perque l’havien citada a un “cara a cara” amb Ferran, que finalment, acabá en la mateixa pressó, i va començar a explicar-li:

- Xavi i jo estaven metits en un negoci de drogues, necesitabem els diners i pensavem fer-ho fins tindre una mica per a viure, peró les coses es van descontrolar, i el mon de la droga no es tan facil deixar-ho. Xavi, en quant va notar que els peixos gordos de la droga el seguien va fugir, i jo, justament quan mes ofegat estava vaig rebre la teva cridada i vaig pensar que en la teva casa seria mes improvable que em trobaren. Encara no sé com vaig poder escondre en la teva cisterna la cocaïna i com he pogut involucrarte a tu, la mijor persona de ma vida, peró has de intentar entendre-ho, no va ser gens fácil, a més, volía compensarte pel fracàs del negoci, volia recuperar els tres milions teus.

La protagonista es mostrava freda, anava avançant el temps i no podia remediar el fet de estar cada dia mes trista i deprimida.

Les seves amigues se van adonar compte i van intentar animar-la sin éxit.

Una nit, quan anava al menjador a dinar, va rebre la noticia de que Dolors va sufrir un lleu accident. S’havia fet xafat el dit amb la porta, i, va començar a contar un somni premonitori que va tindre la nit anterior. Era un somni angustiós, i estava molt segura que tenia que vore amb el seu petit accident. Van avisar a Margarida, una xica que feia tarot, i Dolors va contarle dit somni. Mineta ja havia escoltat prou, es va anar a la seva cel·la, ja quasi era l’hora de “xapar”.

En pocs segons va ocórrer l’accident. S’escoltà un grit a terrador, i, seguit Suni eixint la seva cel·la amb la cara tapada amb les seves mans, de seguida, es va levantar i va anar cap alli. Es va quedar clavada, al vore a Marta, en aquella posició, amb les arracades i amb el vestit que li havia regalat, amb aqueixa expressió de cera en la seva cara, deixant al descobert la seva desdentada dentadura que sempre anava amagant amb el dors de la mà, i la sangre per al seu voltant.

Als dies següents no va tindre ànims per a res, tan sols se li venia a la ment la frase: Marta morta, Marta morta, Marta morta, com si una pel·licula de terror es tractara.

Suni va acabar en l’infermeria un parell de dies, i ella també, a pesar de no saber bé que li pasava.

En tota l’estança no havia rebut visita de la seva familia, tan sols una cridada del seu germà Ramon, amb el qual no es va mostrar molt afectiva, peró li va agradar de totes maneres.

Mineta seguia en el seu estat de depressió, es va plantejar que tots mentien, tots aquells que deien que l’estimaven, tots, les seves companyes, el mon sencer, absolutament thotom, fins a tal punt que va plantejar-se si ella també era una mentidera.

El 20 d’agost, despres de menjar van cridar el seu nom per megafonia, cosa que li produí una estranya sensació a l’estomac (sempre que el feien).
Aquesta vegada va anar al despatx del director de la pressó, que, mirant-la als ulls va dir-li que era llibre, que havien pagat la seva fiança.
Mineta sense entendre res, va preguntar si l’havien rebaixat la condena i aquest li respongué que no, l’havien pagat completament i que l’estaven esperant fora.

Van suspendre totes les activitats per a eixir a despedir-la. Li van caure un parell de llàgrimes al despedirse de Suni i Dolors.

En eixir va vore en Joan, cosa que li va sorprende massa, era ell qui havia pagat la fiança. L’única persona que li deia pel seu nom: Roser, i va ser quan va prener la decisió de ser d’ara endavant ella mateixa, ni Pometa, ni Mineta, tot aixó havia mort, ara era Roser.



Opinió personal.

M’agradat bastant el llibre, m’ha fet reflexionar sobre els conceptes d’amics, de com has de anar amb compte, en qui confies i deixes de fer-ho, de com s’aprofiten sempre de tu els mas dèbils sin dret ningú.

També m’ha impactat molt el fet de que el personaje de Marta es suicidara amb les pertenències que Roser li havia regalat, i el fet, de que persones tan bones, o no con tan malas intencions (pel que conta de Dolors, Suni i Marta) poden acavar ficades a pressó, sense res mes a la seva vida.

Crec que la vida passa masa a presa, i que has de ser fred i calculador amb el que fas, es una petita angoixa que m’ha deixat aquest llibre.

1 comentario:

Misteri d'Elx dijo...

Veig que el llibre t'ha agradat (o coma mínim t'ha impactat). L'única cosa que he de dir-te és que presenta faltes d'ortografia i lèxic que hauries d'intentar evitar, amb la recomanació que empres el diccionari quan tingues algun dubte lèxic. Fins i tot hi ha diccionaris on-line que estan bastant bé.

Carles